Magazine

Hiperconsum

El món grotesc de la ‘hipernormalitat’

— El prefix 'híper' s’ha apoderat de tots els aspectes de la narració, de la vida diària, de la identitat, de la nostra manera d’entendre’ns

— En aquesta societat bulímica necessitada d’estímuls, som tots hiperconsumidors, però això no ens converteix en hiperciutadans

Tweet about this on TwitterShare on Facebook48Google+0Share on LinkedIn0

Encetem un monogràfic sobre l’hiperconsum i fa dies que d’alguna manera la paraula híper ens assalta sense que no hi puguem posar remei. Està allà, ha colonitzat la nostra terra, la nostra vida i el nostre cervell com si es tractés d’un mal relat de ciència ficció en el que totes som subjectes insignificants i titelles d’un prefix: híper.

Practiquem l’hiperlink com a pràctica de navegació i ho fem en qualsevol moment, passant de la narració d’un atemptat a Alepo a l’últim fill d’algú que no coneixem. Ens assalta l’híper enorme, excessiu, grotesc que han construït a la carretera de davant de casa i que està davant d’un altre híper igual de majestuós, ambdós alemanys i ambdós amb els mateixos colors i ambdós fora de les proporcions de la persona.

És aquest un monogràfic de l’hiperconsum que, en realitat, és una reflexió de com hem deixat que el prefix híper s’hagi apoderat de tots els aspectes de la narració, de qui som i de qui volem ser. Hem normalitzat el prefix de tal manera que s’ha apoderat de la nostra vida diària, de la nostra identitat, de la nostra manera d’entendre’ns. És el frame amb el qual mirem la vida, amb el qual la vivim i, en aquest frame, hi ha també les expectatives de qui som i volem ser, és a dir, hi ha la nostra identitat i la nostra necessitat de pertànyer a un grup.

I, malauradament, volem ser part de l’híper perquè essent part de l’híper som part i, sobretot, som visibles.

En aquesta hipersocietat, entesa com una societat bulímica necessitada d’estímuls, de materials, d’informació i d’emocions, som tots hiperconsumidors, el que no ens converteix en hiperciutadans.

A fora hi ha altres possibilitats, és cert, però sembla que canviar el frame de pensament més enllà del que planteja la doxa social (el coneixement social compartit gairebé en un exercici d’osmosi) només ens porta a un revisionisme històric que, pensem, és estèril. Aquest revisionisme és, de moment, el que fan els partits polítics sense tenir present que venim d’altres formes de vida i anem cap a altres possibilitats d’organització.

Però l’híper no ens permet veure més enllà; ho cobreix com una manta espessa i desmesurada, que, sobretot, deforma com a bon prefix, qualsevol altra possibilitat.

L’híper és el prefix del capitalisme perquè híper porta en el seu significat l’ultra mesura. És per això que en el retrat de l’hipercosum ens trobarem immersos en la crònica de l’excés, de l’absurd, de l’addicció i ens farem ressò de com l’hiperconsum funciona com a perpetuador de la injustícia econòmica i social.

Ho farem, com sempre, amb una mirada crítica i en cadascun dels temes que narrarem en aquest monogràfic mostrarem una visió descarnada de la pràctica quotidiana de la hipervida de la que tots formem part.

Ha estat un repte narrar l’hiperconsum perquè ha suposat primer fer una observació de nosaltres mateixos, no només com a individus narradors, sinó també com a col·lectiu.

SomAtents és una proposta de narració, immersos en un camp concret, el periodístic, amb unes lògiques de treball que impliquen la hipervisibilització des d’una plataforma que funciona amb algoritmes de hiperconsum.

Així, amb una confessió, comencem.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

— El prefix 'híper' s’ha apoderat de tots els aspectes de la narració, de la vida diària, de la identitat, de la nostra manera d’entendre’ns

— En aquesta societat bulímica necessitada d’estímuls, som tots hiperconsumidors, però això no ens converteix en hiperciutadans

Articles relacionats