Magazine

Noves formes d'habitar

Les ombres de Les Pedreres

— Molts governs municipals han promès als veïns millores i serveis que la resta de barris tenen des de fa dècades, però cap ha complert la promesa

Tweet about this on TwitterShare on Facebook57Google+0Share on LinkedIn0

Als afores de Girona, sota l’antena de comunicacions del ‘pirulí’, hi ha un barri format per un clan d’ètnia gitana, els Amador. És Les Pedreres o Disseminat dels Caputxins, potser el més desconegut i marginal dels barris de l’extrarradi de Girona.

Els Amador viuen en una comunitat que fa anys que és socialment aïllada de la resta de la ciutat. Molts governs municipals han promès als veïns millores i serveis que la resta de barris tenen des de fa dècades, com l’enllumenat públic o l’autobús urbà, però cap ha complert la promesa.

Quan l’Ajuntament va començar, el 2014, a enviar cartes a molts dels veïns comunicant-los que els expropiava els terrenys i les cases –algunes amb més de 50 anys d’antiguitat– perquè els considerava il·legals, va saltar l’alarma. El projecte municipal contemplava fer-hi, a Les Pedreres, un parc. Es va arribar a enderrocar una de les cases, però finalment el pla urbanístic es va aturar després de diverses negociacions entre els veïns i el consistori.

Un any més tard, els Amador recuperen el dia a dia, la vida calmada i humil apartada de la resta de la ciutat, encara, però, sense molts dels serveis públics bàsics, com la llum o el transport.

Nens caminant per un descampat de Les Pedreres, a Girona.
Moltes de les zones del barri estan sense pavimentar, els veïns s’encarreguen de mantenir-ho net i que no hi hagi brutícia pel terra ja que els nanos hi caminen moltes vegades descalços | Carles Palacio

 

Una casa il·luminada enmig d'un camí, de nit, a Girona.
De nit l’enllumenat públic és totalment deficitari, només hi ha un llum en tot el tram de carrer, l’altre l’ha posat el propietari de la casa. “‘Tiene cojones que tengamos que poner nosotros la puta luz de la calle. ¡Qué vergüenza de Ayuntamiento, tío!'” | Carles Palacio

 

Un home assenyala la Font de la Pòlvora, projecte per reubicar veïns de l'extrarradi de Girona.
José assenyala la zona de Font de la Pòlvora, un dels projectes per reallotjar els veïns és en aquest barri.
 “‘¡Ni loco me voy a vivir en Font! No quiero vivir con esa gente. Aquí nadie trapichea, nadie pasa droga, los chavales salen solos a la calle y juegan con sus primos y amigos… ¿Crees que en Font lo podrían hacer?'” | Carles Palacio

 

Girona vista des de les afores, a Les Pedreres.
Des de la plaça, es pot contemplar Girona. “‘¿¡Por qué te tienes que ir, niño!? ¿No estás bien aquí arriba? Mira qué fresquito estamos, ¡en Gerona te achicharras!'” | Carles Palacio

 

El cavall Trueno, darrere d'una tanca.
En ‘Trueno’ és un dels molts cavalls que hi ha a Les Pedreres, pertany a en Manuel. 
”‘¿Para qué quieres tú un coche? Porque te gusta, ¿no? ¡Pues yo tengo un caballo!'” | Carles Palacio

 

Nens jugant en un carrer a Girona, Les Pedreres.
Els nens juguen en el carrer. Un carrer construït pels propis veïns: cimentat i cuidat per ells, ja que l’Ajuntament no els hi dóna cap ajuda ni els hi vol asfaltar | Carles Palacio

 

El Bolet de Plaça Catalunya de Girona, un dels edificis més representatius de la ciutat
El Bolet de Plaça Catalunya de Girona. Un dels edificis més representatius de la ciutat | Carles Palacio

 

Zona del parc natural de Girona
On abans hi havia una casa, ara només hi ha un tall de terreny que conforma aquest nou ‘parc natural’ projectat des de l’Ajuntament de Girona | Carles Palacio

 

Casa a les afores de Girona, a Les Pedreres.
Aquesta casa d’un matrimoni (payo) va ser una de les primeres que l’Ajuntament de Girona va tirar al terra la passada primavera al·legant que era “il·legal” tot i dur més de 50 anys dempeus | Carles Palacio

 

Carretera de Girona que dóna accés a Les Pedreres
Camí/Carretera d’accés al Barri.

 “‘Me subo a pata que el bus solo es para los niños cuando hay cole. ¡Así adelgazo, coño!'” | Carles Palacio

 

Un matrimoni contempla casa seva en reformes, a Girona
En una de les cases en reformes, uns veïns deixen unes gàbies d’ocells a la finestra perquè cantin.
 “‘¡Qué bien que canta el ‘jodío’! En Gerona no los oyes, ¿eh, Pau?'” (Prefereixen dir-me Pau, ja que Carles “costa massa de dir”) | Carles Palacio

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

— Molts governs municipals han promès als veïns millores i serveis que la resta de barris tenen des de fa dècades, però cap ha complert la promesa

Articles relacionats