Un dels bars més freqüentats era el que es trobava al a planta baixa de la fàbrica. Els negocis en els que treballaven els residents, així com l’intercanvi, van ajudar a crear un teixit econòmic autogestionat, ja que els ingressos generats a la nau circulaven dins d’ella | Estefania Bedmar
Publicat a
— Desemparats per instituciones i governs, les residents d’aquest assentament de Barcelona van viure durant més de tres anys a la peculiar nau
000
El complex de fàbriques abandonades al carrer de Puigcerdà, 127 –al barri del Poblenou de Barcelona– fou l’assentament més gran de la ciutat. Conegut com a Mount Zion o Ca l’Àfrica, era habitat per més de 300 persones originàries de diferents països, tot i que durant el dia hi passaven més de 800. Un increïble mosaic de llengües, races i cultures situat a pocs carrers dels moderns edificis i luxosos hotels del 22@, el districte de la transformació tecnològica que va rebre una inversió pública de 180 milions d’euros.
Desemparats per les institucions i els governs, els residents van viure durant més de tres anys a la nau. La majoria es dedicaven a la recol·lecta i venda de ferralla i materials, però alguns també a l’art i la cultura. Un fascinant puzle humà que coexistia, malgrat tot, amb dignitat.
Tanmateix, el 24 de juliol del 2013 l’Ajuntament de Barcelona va desallotjar la nau amb falses promeses de treball, papers i habitatge que encara no s’han complert. Tot i així, Mount Zion continua bategant amb força. La lluita pels drets continua.
“We enter, we work, we disappear”. Els habitants de l’assentament més gran de Barcelona hi van arribar per diferents motius: la majoria després d’haver perdut la casa o el treball, per no tenir papers o perquè no tenien simplement a on anar. L’Europa que els havien promès als seus països d’origen no els va acollir com esperaven i, en molts casos, la supervivència els va obligar a ocupar | Estefania Bedmar
Ibrahima Seydi, de Senegal, és un dels artistes que va residir a la nau: transforma trossos inservibles de fusta en preciosos gravats i escultures que recorden a la seva Àfrica natal. Després del desallotjament, segueix exercint com a artista i participa en diferents exposicions | Estefania Bedmar
El complex de fàbriques del carrer de Puigcerdà, 127 formava una ‘U’ dins de la qual s’articulava la vida de les més de 300 persones que hi vivien. Durant el dia s’estima que passaven per allí més de 800 persones, ja que la nau funcionava com un nucli principal –urbà– de compra y venda de ferralla i materials de segona ma | Estefania Bedmar
La música és un element de pes en la cultura africana. I es vivia en pràcticament qualsevol racó de la nau, ja fos amb transistors, equips de música o amb música en directe. De fet, alguns dels residents eren músics i continuen la seva activitat fora de la nau | Estefania Bedmar
El ‘reggae’ servia moltes vegades com a motiu de decoració, per exemple, a les parets del bar que es trobava a la primera planta. En els més de tres anys de vida a la nau, els residents van habilitar diferents espais que funcionaven, com restaurants, bars musicals o perruqueries. Era una ciutat autogestionada a petita escala, ja que tots els diners que entraven a la nau circulaven dins d’ella durant un temps | Estefania Bedmar
Després de tres anys a la fàbrica, els habitants van aprendre a resistir i a sobreviure amb dignitat. Qualsevol racó era útil per a realitzar les tasques quotidianes | Estefania Bedmar
Walter García, de Guatemala, va ser resident de la nau. El 2013 compartia espai amb un altre guatemalenc i un cubà. La seva llar es trobava en una cantonada de la planta superior, amb unes vistes magnífiques a Glòries i al Poblenou. Al vespre, la llum entrava d’una manera molt especial, lànguida i mandrosa | Estefania Bedmar
Les amenaces d’un possible desallotjament l’estiu del 2013 van fer saltar les alarmes i milers de veus van sortir al carrer per clamar la seva indignació. Una de les protestes més multitudinàries va tenir lloc el 12 de maig el 2013, quan els residents de la nau i simpatitzants es van dirigir des del Besòs fins a la plaça de Sant Jaume de Barcelona | Estefania Bedmar
Les poques dones que vivien a la nau cridaven l’atenció entre la majoria masculina. No obstant, eren veus poderoses | Estefania Bedmar
Ibrahima Seydi va arribar a Europa fa quinze anys i va estudiar Química a França. A Espanya ha tingut diversos oficis, però es va quedar sense casa i li van parlar de la nau: “La gent oblida que això ens pot passar a tots” | Estefania Bedmar
Eddie Malonga va ser també un dels artistes que va residir a la nau. Originari del Congo, es dedica a dibuixar preciosos paisatges amb sorra de diferents colors | Estefania Bedmar
El 12 de maig del 2013 milers de persones es van manifestar a la plaça de Sant Jaume de Barcelona davant de l’amenaça per part de l’ajuntament d’un possible desallotjament. Arran de l’eco que va tenir la protesta, es va aconseguir ajornar-lo temporalment | Estefania Bedmar
Finalment, el 24 de juliol del 2013 es va produir el desallotjament de l’assentament més gran de Barcelona, Durant el vespre, sense previ avís i sense el temps adequat per recollir les seves pertinences, els residents de la nau van haver d’abandonar el lloc que havia estat la seva llar | Estefania Bedmar
Una vegada a la setmana, la Xarxa de Suport als Assentament del Poblenou realitza a l’Ateneu Flor de Maig seguiment de les persones que van viure a les naus. Els ofereixen assessorament jurídic, administratiu i econòmic per a què aconsegueixin regular la seva situació i normalitzar les seves vides | Estefania Bedmar
Hores després del desallotjament, les persones que havien decidit no acollir-se al pla de reinserció de l’ajuntament –que els oferia pegats temporals sense solucions reals– van acudir a l’església Sant Bernat Calbó del Poblenou. Va començar un tancament al temple, amb consentiment del rector i amb l’objectiu de donar aixopluc provisional i servir com a punt de reunió i coordinació davant de la greu situació de crisi humanitària que va sorgir arran del desallotjament | Estefania Bedmar
Després de gairebé un any del desallotjament, els més de 300 afectats segueixen sense rebre l’ajuda promesa per l’ajuntament i les autoritats. Malgrat la dispersió per la ciutat, la comunitat sorgida al voltant del Mount Zion batega amb força. La lluita pels drets dels i les habitants de Puigcerdà, 127 i dels altres assentaments de Barcelona continua | Estefania Bedmar
0
0
0
