***

Unes hores abans, de peu, davant la pissarra, la coordinadora dibuixa, de forma esquemàtica, un mapa dels carrers de Lancaster, Arc del Teatre i la Rambla de Barcelona. A l’encreuament de Lancaster i Arc del Teatre, hi marca el punt base. A la Rambla, el primer objectiu. Primer, ens informa la coordinadora, sortirem junts de la seu de la Fede –una federació integrada per 112 entitats la funció de les quals és “treballar activament per tal d’aconseguir la justícia social i l’erradicació de les desigualtats”–, on ens trobem reunits, a cinc minuts del punt base. Quan tot l’equip estigui llest, el trio de dissimuladores actuaran com a avançada i s’apostaran (òbviament) dissimulant davant l’objectiu. Una d’elles duu una goPro penjant del coll. La resta de l’equip audiovisual i de so prendrà posicions estratègiques, més lluny encara de l’objectiu, per tal de disposar d’una visió general dels fets. Només aleshores la coordinadora donarà l’ordre i els tres grups –el de pell negra, el de pell marró i el de pell blanca– entraran en acció. I, en acabar-la, tornaran al punt base.

Tot l’equip sembla haver entès la seva comesa, així que es posen en marxa els preparatius. El primer: apuntar-se a les llistes d’assistents als tres objectius. Després, assegurar-se que la indumentària és l’adequada. I, per acabar, cada integrant passa davant la càmera per tal de deixar enregistrat un missatge. La quadrilla consumeix les estones d’espera relaxant-se a la resta de sales de la Fede, mirant Instagram o sortint al carrer a fer-se un piti, malgrat el fred.

Se sent un soroll sec en la llunyania, en girar la cantonada del carrer de les Tàpies.

–Ui, què ha estat això? –dic.
–Segur que no ha estat res –contesta en Cheikh, un dels integrants de l’equip de pell negra–. Mai sol ser res. Algun paio borratxo parlant amb un col·lega.

En Cheikh va fet un pinzell. Jersei fi, negre, coll de camisa blanca. Pantalons de pinça verd fosc i unes sabatilles que, en començar l’acció, es canviarà per unes sabates de punta, d’estil italià, fosques però relluents. Quan riu o somriu, que és sovint, ensenya unes dents eternes i perlades. Sempre té una broma a la punta de la llengua, algun comentari mordaç o alguna sortida enginyosa per canviar de conversa. Diu:

–No crec que em deixin entrar al Jamboree, ja ho veuràs –i va a dir alguna cosa més però, en aquest precís moment, apareixen per la cantonada, per donar-li la raó, dos nois borratxos que xerren amigablement però, això sí, cridant.

L’anterior testing de SOS Racisme va tenir lloc el 2014. Al Jamboree, a l’Apolo i al Bulevard es van enregistrar actituds racistes a l’accés a les sales. Al Jamboree, per exemple, només hi va poder entrar la parella de pell blanca. El Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) de SOS Racisme a les persones que han patit alguna discriminació racista ha tramitat 21 denúncies des del 2014 contra locals d’oci a Catalunya. Un 15% del total de denúncies de racisme el 2016 tenia a veure amb l’accés a les discoteques, segons l’informe anual de SOS Racisme Catalunya.

Tornem a dins la Fede, al moment en què l’equip audiovisual ultima les gravacions de les entrevistes. És gairebé la una de la matinada, bona hora per començar l’acció. Abans, quasi no hi ha cues i s’hagués notat molt la pantomima. Repàs final d’indumentària. Sorgeix un problema amb aquest tema a l’equip de pell marró: un dels seus integrants se sent molt incòmode amb les sabates que duu en lloc de les seves estupendes sabatilles blanques. El problema és que els objectius són molt susceptibles al calçat esportiu i aquest detall podria desvirtuar l’acció. Però, en un gir argumental molt digne, el portador de les sabatilles blanques diu:

–Si a mi em diuen que no a causa de les sabatilles, a aquests dos –assenyala els seus dos companys de l’equip de pell marró, que calcen unes còmodes sabates negres que tenen el seu què– els hauran de deixar passar o, com a mínim, no els podran posar la mateixa excusa.

Ben vist, sortim al carrer. La conversa sobre la indumentària continua entre el grup de pell marró, els dos altres membres del qual s’han vestit amb les seves millors gales: tot combinat, ben pentinats, barbes perfilades.

–El que sí que està guapo per sortir de festa és una samarreta de vellut negre. Això sí que és clàssic. I si no, mira quant es paga per la samarreta negra del Kayne West –diu un dels tres, el que duu el serrell més ben definit.

Hem d’omplir el temps durant les esperes, al llarg de les cues i denegar enèsimes ofertes de llaunes de birra a un euro. Rondar un dissabte a la nit pel centre de Barcelona sense ni un gram d’alcohol a la sang aguditza la vista. Sorprèn el nivell general de trompa de la penya a la Plaça Reial, per exemple; el gat i el ratolí a què juguen els petits camells i llauners amb els urbanos; o el fred que et cala anant sobri, palplantat en una cua, sense quasi moure’t, en contrast amb l’alegra lleugeresa de roba d’aquells i aquelles que ja van per la tercera o quarta copa.

–Som a la llista –li dic a la taquillera del Jamboree, amb la suficiència de qui diu això.
–Quina llista? –contesta ella amb un somriure i accent del sud.
–A la de l’esdeveniment de Facebook.
–Ah, sí. Bé, però aquesta llista és només per entrar amb descompte o gratis, i només fins la una.
–Ah, ui, vaja. Quines coses.
–Sí, nois, ho sento molt. Heu de pagar deu euros per entrar.
–En aquest cas, millor que marxem.

L’excusa cola. No volíem aquesta festa per a nosaltres.

En sortir per la porta del Jamboree, dissimuladament, veig que la parella de pell negra està tenint problemes per entrar. I sento:

–No sou a la llista. No podeu passar.

La parella de pell negra no entra al Jamboree ni oferint pagar el preu de l’entrada, més enllà de llistes. SOS Racisme ha remès una carta a la Subdirecció General d’Espectacles Públics i Activitats Recreatives de la Generalitat de Catalunya, així com al mateix Jamboree, a qui ha enviat també una reclamació administrativa. En aquesta expliquen el cas de la discriminació patida pels cinc nois (tres de l’equip de pell marró i dos de la parella de pell negra).

Tal com informen des de SOS Racisme, l’Ajuntament de Barcelona ha assumit les competències d’inspecció i sanció dels establiments públics però l’organisme de l’administració al qual es deriven aquests casos –l’Oficina per a la No Discriminació– no té capacitat per sancionar. Una queixa compartida per la Síndica de Greuges de la ciutat. Segons expliquen des de SOS Racisme, els consta que l’Ajuntament “està treballant per dotar d’eines a l’organisme i permetre que es penalitzi quan sigui necessari”.

Abans, havíem intentat entrar a Bulevard, a la Rambla, el nostre primer objectiu. Sense problemes. Després del Jamboree, vam anar a l’Apolo, on tampoc tindríem problemes per entrar cap dels tres equips. A en Cheikh, no obstant, l’episodi del Jamboree li va espatllar la nit i el somriure.

Edició a càrrec de Yeray S. Iborra
Traducció al català d’Helena Roura

Autor: SOSRacisme Catalunya