Magazine

Noves formes d'habitar

Del dit al fet

— Després de vuit mesos en el càrrec passem revista a les mesures i ajustos del nou govern municipal per revertir el problema de l’habitatge a Barcelona

— Fa 6 mesos vam organizar un debat plural amb set veus representatives de l’habitatge a la ciutat, en aquest informe repassem el que es va dir i el que s’ha fet

Tweet about this on TwitterShare on Facebook31Google+0Share on LinkedIn0

De la saba que flueix a borbolls, dels darrers brots, del verd intens poblant les branques, a una extensa gamma d’ocres i de la transformació a la pluja de fulles i al buit en les copes. El pas de la tardor al fred i a les branques pelades, el vent, les gelades i també la sequia. L’hivern és cru, també per a la classe política. 259 dies de govern en els que s’ha passat de l’eufòria i la plaça Sant Jaume a vessar de gent celebrant la investidura de la nova alcaldessa, de les promeses en ferm, les primeres mesures, l’aplicació del pla de xoc i el superàvit, a les topades amb sindicats (com les de la recent vaga de TMB) o el creuament de declaracions amb altres col·lectius aparentment afins al nou consistori com la PAH, que ara reclama a Colau encara més implicació de l’ajuntament en l’eliminació dels desnonaments. En matèria d’habitatge moltes eren les expectatives que diferents col·lectius havien depositat en l’equip de BeC. Han passat gairebé 6 mesos des que SomAtents va reunir a set veus representatives de l’habitatge a Barcelona per debatre de forma plural i sense embuts sobre les seves problemàtiques, les noves formes d’habitar la ciutat, així com els possibles reptes de futur d’aquesta àrea.

Rodejats per un emplaçament ple de simbolisme, (la plaça Joan Corrades de Sants on es troba l’únic edifici de Barcelona ocupat per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca) Elba Mansilla, sòcia de la cooperativa d’habitatge La Borda, Matías González, membre de la PAH Barcelona, David Mongil, geògraf especialista en polítiques públiques d’habitatge, David Balsells, activista del moviment okupa a Vallcarca, Miguel Ángel Romero, administrador de Fincas San Andrés, i Ramón García-Bragado, exgerent i extinent d’alcalde d’habitatge a l’Ajuntament de Barcelona, van participar en una interessant i constructiva conversa amb Josep Maria Montaner, actual regidor d’habitatge al consistori barceloní.

Aleshores tant l’equip de la regidoria com el recent estrenat responsable de l’àrea amb prou feines havien aconseguit situar-se. Però avui, quins aspectes han canviat respecte al mandat anterior?, quines mesures han posat en marxa per paliar els grans mals de la ciutat?, han aconseguit la nova alcaldessa i els seus col·laboradors acabar amb la vella política en matèria d’habitatge?

 

El govern de les expectatives

Després de poc més de vuit mesos al govern municipal, amb la gestió de BeC s’intueix la possibilitat d’alternatives, la possibilitat de proposar altres coses i fer polítiques inclusives als 73 barris de la ciutat. Com diu el filòsof Xavier Fina, que ha publicat el llibre Sense treva, on analitza aquest inici de legislatura i els primers 100 dies de govern, “el que passa és que ells mateixos s’han posat la pressió a sobre al ser els primers en dir que en poc temps es notarien els resultats”. Segons Fina “ells mateixos ho van mencionar i a més han donat molta importància a la política de gestos”. Si bé el programa de BeC és de màxims i requereix anys, per l’autor “les propostes hauran d’adaptar-se al mig i llarg plaç i trobar algun element que ajudi a fomentar els canvis i que es notin”.

Potser per això en matèria d’habitatge, tot i admetre dificultats en paraules del propi regidor Josep Maria Montaner, es proponen “fer una política de domesticació del mercat”, sobretot de lloguer, construint un primer gran paquet d’habitatges, pel qual han iniciat els tràmits a través del Patronat de l‘Habitatge. Amb un pressupost aproximat de 110 milions d’euros hi ha prevista la construcció de 1.145 pisos nous en solars de propietat municipal actualment buits que es sumarien als 498 que ja estan en construcció i als 518 en redacció, amb el que Barcelona registraria un total de 2.161 pisos nous destinats a lloguer públic, dret a superfície i dotacional, tal i com prometien en campanya electoral.

De tota manera, els seus companys de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) els critiquen que la construcció de pisos encareix i allarga en el temps el procés d’adquisició d’aquests. Per la PAH les prioritats passarien per gastar aquests diners en realitzar un cens real dels habitatges buits a la ciutat i saber així si és necessari construir més pisos o no i vetllar abans que res per la cessió obligatòria de pisos buits.

Avui en dia el 80% dels desnonaments es produeixen pel fet de no pagar el lloguer, per això el regidor recorda que han augmentat les ajudes en aquest sentit, ja que creuen que si existeixen ajudes per pagar-lo es podrà resoldre el problema en gran part. Així mateix Montaner pensa que un altre repte al que s’enfronten és definir unes referències dels lloguers adequats almenys en algunes zones de Barcelona o per les característiques d’un determinat pis per marcar preus i orientar el mercat de lloguer. De fet, aquesta primera semana de març el govern municipal ha proposat una limitació del preu de lloguer mitjançant una llei estatal i no alimentar cap altra bombolla immobiliària o cicle especulatiu, fixant un preu màxim a pagar en funció de la renta familiar o bé que no superi el 30% dels ingressos del llogater.

En aquest període, el consistori també està batallant per a que els habitatges en dret de superfície passin a ser de lloguer social. Encara sense resultats tangibles, el nou govern municipal segueix amb l’afany de rastrejar qualsevol alternativa per millorar les condicions d’habitatge amb l’objectiu d’ “aconseguir el màxim de lloguer social” que, com ens explicitava fa mesos Montaner, ara no arriba ni al 2% al conjunt de la ciutat.

En aquest sentit el govern d’Ada Colau ja ha manifestat la voluntat de desplegar la ILP d’habitatge que van impulsar la PAH, l’Observatori DESC i l’Aliança contra la Pobresa Energètica per a garantir l’ús social de l’habitatge, la cessió obligatòria per part de grans propietaris que no compleixin i que obliga a qualsevol propietari que tingui més de 20 pisos buits a oferir lloguer social.

 

Complint la llei

La ILP que van impulsar fora del govern es va convertir en la Llei 24/2015 al Parlament de Catalunya el passat juliol. Un cop al govern de la ciutat i gràcies a la  seva determinació per cumplir-la, el consistori ha aconseguit la cessió de pisos buits dels bancs per sumar-los al parc de lloguer social existent. La nova Llei d’habitatge preveu la sanció a les entitats financeres que mantenen pisos buits a la ciutat més de dos anys. La societat de gestió d’actius bancaris (SAREB), popularment coneguda com banc dolent, manté l’acord al que es va arribar al juliol passat de cedir alguns dels 644 habitatges que té en propietat, en 325 dels quals no hi ha ningú empadronat. Tot i que s’han produït contactes amb les entitats bancàries, el contracte de cessió s’hauria d’haver signat al setembre passat i per ara no s’ha fet efectiu. De moment, l’ajuntament ha posat 12 multes de 5.000 euros a la pròpia SAREB, al BBVA y al Banc Sabadell. Multes que entitats com la PAH consideren simbòliques i per això insisteixen a incrementar el seu import.

En qualsevol cas el passat desembre la SAREB cedia 200 pisos i amb l’acord presentat aquesta darrera setmana l’ajuntament barceloní rescata 255 pisos més per la borsa pública. D’aquests, 131 s’han aconseguit a través de compra directa, 50 per la cessió de CaixaBank, i 74 gràcies al dret de tanteig de que disposa l’ajuntament.

El dret de tanteig és una mesura complexa reduïda a unitats particulars, però que segons paraules del regidor d’habitatge tornaran a intentar en el marc del Pla de Millora de Barris, i per això tenen en ment crear una comissió d’estudi per explorar la possibilitat de declarar tota Barcelona com a zona de tanteig i retracte amb la finalitat que l’ajuntament tingui prioritat en la compra/venda d’immobles i els pugui obtenir per sota del preu de mercat. De moment, no consta que s’hagi creat cap comissió, però l’ajuntament invertirà 3,5 milions d’euros a la compra d’habitatge exercint aquest dret en casos concrets, amb l’objectiu d’ampliar el parc de lloguer social i així reequilibrar barris, prevenir la gentrificació.

Cal dir que alguns d’aquests pisos provinents dels bancs com altres que pertanyen al parc públic, al voltant d’un centenar, ja estan ocupats. Per això, l’ajuntament ha previst la seva regularització en el cas de les ocupacions que porten més de dos anys, que no ocasionen molèsties entre els veïns i en les que existeixi vulnerabilitat econòmica i arrelament al barri.

A part, com bé coneix el regidor Montaner segons el pla de xoc, aquest 2016 toca impulsar les inspeccions des del Patronat Municipal de l’Habitatge per controlar a qui s’ aprofita dels pisos amb un ús indegut, com ara fer d’aquests un apartament turístic en benefici propi.

Han passat 259 dies des que el nou govern municipal va començar a desplegar el seu programa en que l’habitatge es contempla com un dret social bàsic i on apunten que “Barcelona sempre ha estat una referència en la lluita contra les desigualtats”. Ja ho argumentàven en campanya, però ara volen i a més a més els toca “impulsar mesures immediates que es plantegin com a horitzó una ciutat on les persones tinguin garantits els drets bàsics per a una vida digna.” Per finançar totes aquestes mesures en matèria d’habitatge, la majoria recollides al pla de xoc que estan duent a terme en aquests primers mesos de govern, es contempla una inversió inicial d’uns 50 milions d’euros.

Veurem si a curt plaç són suficients en el seu afany per aconseguir solucions a les problemàtiques d’habitatge. Un àmbit que més enllà de noves regulacions i ajustos, i tal i com admetia fa mesos el propi Montaner, resulta irresoluble dins del sistema capitalista actual.

Aquest text i debat han estat elaborats per Joan Bernà, Elsa Hermida i Gerardo Santos.
Edició a càrrec de Catalina Gayà.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

— Després de vuit mesos en el càrrec passem revista a les mesures i ajustos del nou govern municipal per revertir el problema de l’habitatge a Barcelona

— Fa 6 mesos vam organizar un debat plural amb set veus representatives de l’habitatge a la ciutat, en aquest informe repassem el que es va dir i el que s’ha fet

Articles relacionats